I
La màquina ha deixat de funcionar. La seva
coqueteria amaga un perfil lleugerament mineral. L'aire és un silenci cridat a
ser poema o arbre.
II
No conec sinó la imitació per poder-me transformar en allò que admiro. Reconec el fracàs de tota aproximació i alguna cosa de fascinació, també. El desig es consumeix quan em toca, psst! deixa un rastre momentani d’aigua cremada. Els diumenges trec a passejar el buit de dins. Deixo que el cant de les coses em faci de cor. El meu somriure és una frontissa de contradiccions. L'alcohol em bressola des de dins, conta síl·labes. Crec de veres poder arribar ser un zombi encantador.
III. Jerte
La vall coberta pels cirerres en flor fou el seu full en blanc. Fa molt. Ella escrivia amb el divertiment dels genolls rodant
avall. S’estripava i s’enfangava, no es deixava enredar. Finalment va descobrir
el poema als pantalons donant voltes a la rentadora. La mà sargidora de la
mare li féu pensar que tindria alguna cosa a dir. La seva penyora es limità a estendre la roba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada