Poner cera, pulir cera
Poeta és tot/a aquell/a que ha sentit Déu alguna vegada a la seva vida. I el seu preu
ara, que és sempre.
De tanta solitud el blau del cel
no té ànima per dir-la.
Com una ombra amb ulls el camaleó
pren el color dels zombis.
Sense tribu, l'elegia s'immola al cant,
en tornaveu, l'inventa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada