L’infern és fet de feina
però dignifica, diuen, fa més clar el cel.
I així la renúncia és la victòria
del rostre a la careta, sembla.
La careta, l'infern
amb tots els gastos pagats, això sí.
Ja la bena als ulls m'ofega i l’oblit
és núvols per avui i bosc per demà.
Penso que pensar va matar Déu,
que així el sentíem a prop,
n’ensumavem el cadàver, almenys.
Així les coses, penso
les ciutats com la gran història de les tombes.
L'infern és fet de feina i d'haver-ne de tenir.
Aquí, les lleganyes són la música
que demostren l’instrument
i divagar l'esport preferit.
Hi ha una claredat que no sap què fer-ne
de si mateixa i un cap fet de cames
i núvols i unes cames fetes de cap
a contrapèl del passeig
que és la saviesa perquè sí.
Així les coses,
és llevar-se i veure que el gran tema és el dormir.
però dignifica, diuen, fa més clar el cel.
I així la renúncia és la victòria
del rostre a la careta, sembla.
La careta, l'infern
amb tots els gastos pagats, això sí.
Ja la bena als ulls m'ofega i l’oblit
és núvols per avui i bosc per demà.
Penso que pensar va matar Déu,
que així el sentíem a prop,
n’ensumavem el cadàver, almenys.
Així les coses, penso
les ciutats com la gran història de les tombes.
L'infern és fet de feina i d'haver-ne de tenir.
Aquí, les lleganyes són la música
que demostren l’instrument
i divagar l'esport preferit.
Hi ha una claredat que no sap què fer-ne
de si mateixa i un cap fet de cames
i núvols i unes cames fetes de cap
a contrapèl del passeig
que és la saviesa perquè sí.
Així les coses,
és llevar-se i veure que el gran tema és el dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada