1
Els núvols madurs i jo sense afaitar.
2
Amb la pluja i llamps i trons a fondu ens vam calçar xancletes i banyador i
varem sortir al carrer a ballar la dansa de la pluja a veure si alguna cosa
col·lapsava i així de pas matàvem el tedi del capvespre.
3
L’endemà, a les golfes de casa, buscava la flaire de la meva magdalena en un llibre de quan era petit, un llibre amb il·lustracions de la tardor amb dos nens saltant els bassals amb katiusques i contemplant el pas estacional dels verds al grocs als marrons dels boscos i planes, tot des d’un lloc elevat com de pedra, recordo, i els nens vestits amb un xubasquero groc o vermell, ara no n'estic segur, però bé, que el tema és que no va aparèixer més que el típic i tòpic nyanyu a mon cap a l'impactar contra una biga que sobresortia. L'endemà, a l’hora de dinar tocava amanida i canelons variats de marisc i bolets i carn i pollastre de pagès al forn i pensar en aquesta cosa rural tan diesel i d'olor de terra que aconsegueixen captar els llibres de Francesc Serés i envejar-lo una mica i també tocava aigua i una mica de vi i de postres un pal de crema que mmmhhh, i tota la farcimenta que esdevingué una veritat com un temple en el pair de la migdiada posterior que durà poc rato perquè llavors, llavors cotxe avall camí de l’estació i llavors tren que és com ploure perquè va i perquè conté i perquè no saber acabar les coses és com ploure i plou tant i jo, camí de la ciutat, sense paraigües.
3
L’endemà, a les golfes de casa, buscava la flaire de la meva magdalena en un llibre de quan era petit, un llibre amb il·lustracions de la tardor amb dos nens saltant els bassals amb katiusques i contemplant el pas estacional dels verds al grocs als marrons dels boscos i planes, tot des d’un lloc elevat com de pedra, recordo, i els nens vestits amb un xubasquero groc o vermell, ara no n'estic segur, però bé, que el tema és que no va aparèixer més que el típic i tòpic nyanyu a mon cap a l'impactar contra una biga que sobresortia. L'endemà, a l’hora de dinar tocava amanida i canelons variats de marisc i bolets i carn i pollastre de pagès al forn i pensar en aquesta cosa rural tan diesel i d'olor de terra que aconsegueixen captar els llibres de Francesc Serés i envejar-lo una mica i també tocava aigua i una mica de vi i de postres un pal de crema que mmmhhh, i tota la farcimenta que esdevingué una veritat com un temple en el pair de la migdiada posterior que durà poc rato perquè llavors, llavors cotxe avall camí de l’estació i llavors tren que és com ploure perquè va i perquè conté i perquè no saber acabar les coses és com ploure i plou tant i jo, camí de la ciutat, sense paraigües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada