A la meta no s'hi va, s'hi arriba. Res nou, una superfície purosa d'esguards, la malaltia despullar-se amant perenne, i ja l'ofec fer-se-li vida. I sobre gustos, cels, sense acabar de saber mai si és por a viure o a morir, tan sols velada esplendor d'un meteorit caigut al bell mig del desert. La llangor que supura consciència, jardí i mort. L'obsessió fer-se cama, branca. Com dient: "l'infern és fet de matèria".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada