311

  
"GENERACIONES Y SEMBLANZAS"
[fragmento] 

Há gente para quem
tanto faz dentro e fora
e por esso procura
viver fora de portas.

E em contra existe gente,
mais rara, em boa hora,
que se mostra por dentro
e se esconde per fora:

dela é poeta-hortelâo
que se tranca na horta
para cuidar melhor
sua literária flora;

a flora, geralmente,
que se costuma agora
e que reclama estufas
íntimas, de alma mórbida.

Porém nesse hortelâo
há na coisa curiosa:
quando maior cuidado
tem de fechar as portas

tem ele de entreabrir
vidraças para fora.
É a fim de que os legumes
de sua profunda roça

(os tomates sensíveis,
as alfaces baroacs,
couves meditabundas,
sentimentais cenouras),

legumbres madurados
ao sol de sua sombra,
seus íntimos legumes
possuam boa montra. 


(JOÂO CABRAL DE MELO NETO)



Hi ha gent per a la qual 
tant fa dins com fora 
i per això procuren
viure a la intempèrie. 

I per contra hi ha gent,
més rara, en bona hora, 
que es mostra per dins
i s'amaga per fora:

és el poeta-jardiner 
que es tanca al jardí 
per cuidar millor 
la seva flora literària; 

una flora, en general, 
que s'acostuma ara
i que reclama hivernacles 
íntims, d'ànima mòrbida. 

Però en aquest jardiner 
hi ha una cosa curiosa: 
quan major cura 
té de tancar les portes 

major en té d'entreobrir 
els vidres cap enfora. 
És el propòsit de les verdures, 
dels seus camps profunds

(els tomàquets sensibles, 
els enciams barrocs, 
cols meditabundes, 
pastanagues sentimentals) 

verdures madurades 
al sol de la seva ombra, 
les seves íntimes verdures
disposen d'un bon aparador.


(Versió-xapurreig d'un servidor, que no sap portuguès, i el google traductor. A banda de la pèrdua fonètica evident, alguns punts generen dubtes importants. Si algú en coneix una traducció al català de veres, que avisi)