La saviesa és l'èpica de la veritat.
WALTER BENJAMIN
Duem el desastre incorporat
a dins com un gran germà portàtil, sota l’estendard
dels grans noms. L’apocalipsi no ens pertany però ens correspon talment soldats
apressats.
Són ombra tots:
“Gaudiu de la guerra
perquè
la pau serà més
terrible encara.”
Déu ja no és oracle i el progrés ha
deixat de brillar damunt la fina capa de pols. La gana de l’estat continua plantant
la fam del poble. L'angoixa és gasolina i la psicologia només descriu els problemes del motor. Creixen els espais de llibertat com a conseqüència del buit legal d'entre els barrots, la por s'hi escalfa, van plens els descosits de la identitat que es regala
per ser. Mentre l’art es dedica a
parlar de la mirada, els desullats reclamen un ulls des d’on mirar.
Com dir bellesa
sense ser
còmplice d’assassinat?
Es vessa tinta entre pàgines de llum reseca en busca d'un eco que faci la feina de veu. La literatura resulta
activa com una marca més. Mentre la creativitat tendeix a capa vermella, l’obra esculpeix el cadàver del brau. Entra a escena la mirada nova de sempre, amb la
brutícia dels més nets, a lluir maquillatge: la oratòria refila sobre la
importància de venerar l’estrella del rock de torn mentre segueixi regalant l'erecció al públic. Els aplaudiments, de cornamenta i pagar el beure, fan
imperativa la soledat de l’estèril. La inutilitat de tot canvi confirma la
pròpia condició d’eunuc. La moral no canvia de bàndol, només el justifica. Hem
posat condó a la revolució. Hem après a carregar els fusells de silenci contra
un mateix, tremolant per dins.
La memòria va venuda
a les mans que l’escriuen.
L’oblit continua
posant-nos nom.
La pau també pot
ser una altra forma de guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada