01.01.15, Ruta dels molins
A pit de dia, per passeres i
carcabans, i a l’obaga, sota el gel, flueixen gotes d’aigua com esperma solar. Hi
ha remor de cascada i pensa ensinismades en una mateixa sintonia. De tan flux i impersonal, el rierol repetir-se com un silenci al mirall. A l’obaga, fullejo els Mosaicos d’Edison Simons. El seu viatge
com a riu personal i intransferible, hi ha. A la maleta, ser qui s'és i una mesada
que hi col·loqui les rodes. La tinta a les pàgines i les fulles al gel-de-fang. I un silenci -que és quietud del
que gira a la velocitat exacta de la roda- somia el diàleg dels morts rierol avall, pensament avall, gebrada la riba, i fluir pels brancs de Saravasti. Una mica més amunt hi ha la casa
del molí, que ara acull noces i convits. Gravada a la llinda d'entrada la següent inscripció: “JHS mort calvari
els d’aci recordi”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada