(Paradís àrab)

(poema amb vocació de poema exclòs)


Tinc nostàlgia d'eternitat

(com si diguéssim)

feta d'empelts de vida, de llibres,

de pell d'heura de l'alcàsser,

d'àcacies, palmerars

i el vel d'arrels d'un ficus

(exemple de vot tel·lúric),

entre d'altres.

Tinc tot de coses guapes i disperses.

Un tiberi de sobres tinc.

I no sé què fer-ne.

-De la vida adventícia

en sabem l'aroma

que, endins, es fa record. I crema.

-Que cremi,

és el més a prop que estaràs d'ella.

(quina distància

del ying i el yang 

a la diguem-ne esquizofrènia?)