Sierpes

No-res al carrer és tu i el Món,
la pròpia ombra i tu
la del Món, potser, pel carrer
passejant màgia i cor,
i l'angúnia, el seu cuc,
l'odissea que és no poder tornar.

I errarà per boscos i mars, 
entre carrers i cels, amb tu,
el goig de ser-hi,
tan sols.