No puc escriure un registre de la vida segons les meves accions: la fortuna les col·loca massa baixes; ho faré a través de les meves idees. Fins i tot vaig conèixer a un noble que només comunicava la seva vida a través de les operacions del seu ventre: a casa seu es podia veure exposada una sèrie ordenada d'orinals de set o vuit dies, en això consistia el seu estudi, les seves reflexions; qualsevol altre tema li feia mala olor. De manera una mica més civilitzada, el què hi ha aquí són excrements d'un esperit ja vell, a vegades durs, a vegades solts, i sempre sense digerir. Y quan podré acabar de representar la continua agitació i mudança dels meus pensaments, caiguin damunt al matèria que caiguin, si Diòmedes va omplir sis mil llibres amb l'únic tema de la gramàtica? ¿Què no ha de produir la xerrameca, si el balbuceig i el despullar la llengua va asfixiar el món amb una càrrega tan horrible de volums? ¡Tantes praules només per a les paraules! ¡Ai, Pitàgores, per què no vas conjurar aquella tempesta!
(Sobre la vanitat, MONTAIGNE)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada