Memorialístic?

Memorialístic?
Ja no sap si la vida vessa 
o xucla perquè, de fet, ja li és igual.
Tot suma, tumor benigne
a la cara amarga del món.
Tot és llegir la mort
a la carn oberta del món, 
fent videta
i moltes altres coses.

Vindrà la fi del món 
i Montaigne a dir-nos
els seus assaigs, una màquina del temps, 
el cervell fet paper, que els sentiments
són una questió d'actitud
i que ara, de fet, ja tan li fa. 

I ve la primavera.
Ja no recorda allò nou
sinó el temps que/com passa.

El goig no atura el temps
prò et converteix en busca 

(tallant el buit com qui talla el pa
(i és un arma que sap esperar, 
de doble fil,
                   la nafra.
           
(Què els hi queda 
als que ho han tingut tot?))).



***
Memorialístic?
Si la vida vessa o xucla, i tan li fa
si morir en vida... Que tot suma i sobreïx, regala
tumor benigne a la cara amarga del món
i encara sort. Que tot és llegir
la mort a la carn encesa del mónarreu, fent videta, etcètera. 

I la primavera dessaganda de les roques
ja no recorda allò nou sinó el temps
que passa,
tu.

I el goig no atura les hores
però et converteix en busca. 

(Si la consciència és eco,
la por és la por ser la por.

((Parlem sols o amb la il·lusió)).

Talla el buit com qui talla el pa.

Sap esperar,
és de doble fil,
la nafra. 

Memorialístic?
El silenci és d'aigua
i amaga un paradís.

¿Aquells que ho han tingut tot
són ara abséncia sabent-se
en forma de pregunta?

Davant tot el silenci
tu només has après a callar.
(Tremola per dins, passa o reventa).


Ei. Tot això no vol dir gran cosa.

Mira al teu voltant. La gent passar. 
Som tot just un home.