Després

I abans que el misteri, el coltell
on la llum es fa ull
i segrega, a la mà, call
obstinat a mostrar l'heroi
que no
que, massa vegades, els fars de l'ànsia
cal buscar-los als astres,
tot sol,
amb tot el dolor,
amb la tremor del sol,
dant-se

grinyol

com una mala rima,
amb tota l'angúnia:
el cor grinyola
la música dels morts

la paraula... més que simple petja?
com dir que en la runa hi rau
el cor de l'edifici

la sang feta most, amb calç,
amb el temps podrint-s'hi,
el seu cost

coagul

ebri,
criminal

grinyol del gallet
confós amb el cant del clítoris,

la sordera li és llenguatge
i final que no,
que no s'acaba.