10 de juny 2015

(De la sèrie: Provatures & Co)


Servirà d'alguna cosa,
a l'hora greu de saber i no poder dir l'hivern més cru,
el paisatge amarat de mirades?

El meandre serpenteja en preciós narcís
però calla un cadàver surant entre manglars.
L'aigua no és potable, i és així que en bevem.

Un jonc és creu salmó
(la contracorrent és aparent com el caminar del cranc)

mentre, vivint, el jonc aprèn a morir
en l'altre pels traus naturals,
com una flaire, l'alè de l'anima (bulímica)

ja posta que muda el verd, roig.