11 de juny 2015

(Nou. Esbós. 1)

El camp de Khlèbnikov es cremava
i el Jo inflamat resplendia dins la fosca.
VELIMIR KHLÈBNIKOV

No descansa el cel. Ni és nansa l'àlber.
La nit em cala foc. La seva tremolor
al pit, dant-se.

Un bagatge, l’espera
–d'àlber a punt del veure-hi clar.

El talen, el talent. Ja llenya
que no crema. La seva veu,
flor de cendra, a fer-se creu. 

(Qui, però?)

I s’hi fa un cau, el caure amunt.
Un pou, el trampolí.

I no descansa el cel, 
ni és arrel la branca.

Només la nit al fons del pit
calant-me foc
tremola,
m'envola,
adéu!