El camp de Khlèbnikov es cremava
i el Jo inflamat resplendia dins la fosca.
VELIMIR KHLÈBNIKOV
La nit em cala foc. La seva tremolor
al pit, dant-se.
al pit, dant-se.
Un bagatge, l’espera
–d'àlber a punt del veure-hi clar.
El talen, el talent. Ja llenya
que no crema. La seva veu,
flor de cendra, a fer-se creu.
(Qui, però?)
I s’hi fa un cau, el caure –amunt.
Un pou, el trampolí.
I no descansa el cel,
ni és arrel la branca.
Només la nit al fons del pit
calant-me foc
–tremola,
m'envola,
adéu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada