Parla – Però no separis el no del sí
PAUL CELAN
No-res resulta transcendent;
ni tu, ni jo, ni l'oblit dels escalfadors.
MARC MASDEU
Ara ja hi veu clar,
sap què és la rosa.
Donada al fum.
sap què és la rosa.
Donada al fum.
JOAN TODÓ
Carrega't la llum que queda a la motxilla
i, a cada pas, atorga-li la seva ombra.
Si parles,
que l'aire compassi cames i respir.
Ha fumejat la rosa pels grans cigars d'occident.
I ha plogut ha.
I s'ha plantat.
–Sota l'asfalt, la flor
cavant avall encara,
remembra
veus en busca d'una boca.
(Tem ja
el poeta que encén un cigarret
i es pensa far,
la publicitat com el nou réquiem,
un ningú fet factoria,
batec maria,
tec-
tònica,
el jo jo jo ja com un nou tu.)
I cava i cava la flor amb l'espina.
–Al seu lloc, cendra.
Cava a cantar al ventre de la terra.
–Arrel? L'escletxa que en resta.
No-res és
tots els Homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada