15 de juny 2015

(Nou. Esbós. 3)

Parla – Però no separis el no del sí 
PAUL CELAN

No-res resulta transcendent;
ni tu, ni jo, ni l'oblit dels escalfadors. 
MARC MASDEU

Ara ja hi veu clar,
sap què és la rosa.

Donada al fum.
JOAN TODÓ


Carrega't la llum que queda a la motxilla
i, a cada pas, atorga-li la seva ombra.

Si parles,
que l'aire compassi cames i respir.

Ha fumejat la rosa pels grans cigars d'occident.
I ha plogut ha.
I s'ha plantat.
                     Sota l'asfalt, la flor
cavant avall encara,
                         remembra
veus en busca d'una boca.
                                     (Tem ja
el poeta que encén un cigarret
i es pensa far,
la publicitat com el nou réquiem,
un ningú fet factoria,
batec maria,
tec-
tònica,
el jo jo jo ja com un nou tu.)

I cava i cava la flor amb l'espina.
–Al seu lloc, cendra.

Cava a cantar al ventre de la terra.
Arrel? L'escletxa que en resta.


No-res és
tots els Homes.