Verd mar #fumfumfum

no voldria haver d’acabar justificant-me d’una acusació 

de plagi llançada per mi mateix sobre mi mateix.

JOSEP PALÀCIOS

(Opció a)

Veus?
Erma com l'hivern t'abocava -t'acarava, del va! al bah!-, la carícia a nuditat. Allà on tot es podreix*. Aupat a cavalcar el verm. I no és parla. I no es mira. Que t'hi dissolts. T'arquitectura el tu. Allà. La mirada escampada pels llocs. Allà. Estripa la neu morta del paper**, estripa com qui en el darrer alè escup al calze de l'estirp. Sí.

(Per l'esquerda-per l'esquerda,
el pany que ve de l'empènyer
els paranys al llarg del temps.

I no hi ha clau-
dicar. I de l'afrau, els ponts
són dic.
Sí.).***
 
D'allà a aquí, però: qui? Ah!

(Psst. Que del no-res dir-ne feu ja és fer-ne fe,
el seu pes...****)

Venia desdit l'infern fet de matèria, muda, i dels altres, i venia el rostre fet desglaç, sí, al redol de l'espill amarat als cicles i a la font i a les termes i a l'aigua, i el pol·len damunt l'ossada, venia.
A contradir-se
l'amplitud.
Sí.

Les multituds contingudes*****
per l'esquerda-per l'esquerda...

A l'espill llençat, llengot, amb la gravetat acostumada, jo
em preparava per a ser insecte.
Amb ritme d'ales i ànsia venia,
sí, amb la vènia vers l'arquialtre******,
arquiquelcú.

I venia l'istme
amb llum
de ganivet*******

(per l'esquerda
a arbrar la terra, erma, per l'esquerda
a l'ull niant una boca
a l’encontre, a l’en-contra

amb la paret:

eco! eco!).

             


*AP-lit
**MR-lit
***ES-est i+
****AR-est i-
*****WW-lit
******AP-lit
*******Ídem





(Opció B)

Veus?
Erma com l'hivern t'abocava -t'acarava, del va! al bah!-, la carícia a nuditat. Allà on tot es podreix. Aupat a cavalcar el verm. I no és parla. I no es mira. Que t'hi dissolts. T'arquitectura el tu. Allà. La mirada escampada pels llocs. Allà. Estripa la neu torta del paper, estripa com qui en el darrer alè escup al calze de l'estirp. Sí.

Per l'esquerda, 

per l'esquerda.

Venia desdit l'infern fet de matèria, muda, i dels altres, i venia el rostre fet desglaç, sí, al redol de l'espill amarat als cicles i a la font i a les termes i a l'aigua, i el pol·len damunt l'ossada, venia.
A contradir-se
l'amplitud.
Sí.
A les multituds contingudes
per l'esquerda, per 
l'esquerda, ,

sí.

    

Mentrestant,
llençat a l'espill i llengot, amb la gravetat acostumada, Jo
es llicenciava per a insecte:
amb ritme d'ales i ànsia venia la parla,
sí, amb la vènia vers l'arquialtre,
arquiquelcú.

I venia l'istme amb llum de ganivet,

l’istme de llum amb ull,

pel ganyot,
a desdir-se

-garranyic.

(Jo i Tu
per l'esquerda
a arbrar l'erm, per l'esquerda
a l'ull niant una boca
a l’encontre, a l’en-contra
tu i jo

amb la paret:

eco! eco!).

III

Balbo-analítica general: El Tu es fa Jo quan sospita un Ell?
  
Balbo-analítica de l'eco:
Nosaltres.
Nus-altres.
Nus-al-tres
al-tres 
tres
res
re
s
si
silenci.