17 de set. 2015

Matinal


No sé què dir, no sé com escriure un què que és crema, es com si em digués ara una llum que cega. No et calen noms, respon l'ombra. I augura: un tema existeix per a reventar-lo. Amb el silenci en tens prou. (Potser així l'aprendre a llegir). Mentrestant, el rostre etziba, badat com una mina a cel obert, amb l'aire fresc del matí, la seva millor ganyota.