No sé què dir, no sé com escriure un què que és crema, es com si em digués ara una llum que cega. No et calen noms, respon l'ombra. I augura: un tema existeix per a reventar-lo. Amb el silenci en tens prou. (Potser així l'aprendre a llegir). Mentrestant, el rostre etziba, badat com una mina a cel obert, amb l'aire fresc del matí, la seva millor ganyota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada