Picar pedra, diu. Menjar pols, fa.

a)

Algú 
picant pedra, menjant pols.
Ens parla.
Algú que serem tots.
Algú que compartim, al mirall:
sota una mateixa dentadura blanca
amb somriure incipient, profètic.
Algú que ens parla i parla.

Sia a través del que mira
o a través del que veu, al mirall,
ens parla amb cop de llum en tota la cara,
com: per fer-nos veure 
la mort a fi de viure-la
abans de morir,
la vida per plantar-hi el dubte
que ens sobreviurà,       
de com l'amor construeix un temple
a l'oblit.

Que cal certa maduresa per a l’autoengany,
cert art per a rentar-se les dents,
per aceptar que l’eternitat és el temps que et queda
i seguir rentant-te les dents.
Que s’ha de ser o molt llest o molt ase per entendre el món.
I que entendre, o el món.
Per això ningú ja és alguna cosa, 
un algú que ens alça la vista al cel
i deixa que el cel confirmi:

Serem, d'entre tots els estels
encesos de la nit, la fosca.

b)

Compartim, al mirall,
una mateixa dentadura blanca que,
amb somriure incipient, profètica, ens parla.

Sia a través del que mira,
a través del que veu,
al mirall,
amb cop de llum en tota la cara,
ens parla i ens parla:
de la mort per viure-la abans de morir,
de la vida per plantar-hi el dubte
que ens sobreviurà,      
de com l'amor construeix un temple
a l'oblit:
-picant pedra, menjant pols,
rentant-se les dents.

Serem, d'entre tots
els estels encesos de la nit, la fosca.