11 de nov. 2015

A tall d'exemple, vegis que tenim autors d'alçada que no vol dir altre cosa que establir diàleg, no pas per les parets únicament

 
On Strand (Sobre nada y otros escritos) diu:
"Al hablar de su poema "La anciana y la estatua", escribió Wallace Stevens:

En el poema no hay nada automático, pero sí tiene un aspecto automático, en el sentido de que es lo que yo quería que fuera, sin que supiese, antes de escribirlo, lo que yo quería que fuera, aunque antes de escribirlo sabía lo que quería decir."

                            ve hi podria dir allò de Jaume Fuster d'escriure allò que no sabies que t'estaves a punt de dir, esperant-te.

I segueix Strand. I on hi diu:

Las transacciones del oficio suceden a oscuras. Jung lo sabía cuando dijo: "Mientras nos encontramos inmersos en el proceso creativo, ni vemos ni comprendemos, y de hecho no debemos comprender, pues nada perjudica más a la experiencia inmediata que el conocimento."

                                            ve podria dir-hi allò que escriu Enric Casasses de que "en art la creativitat només fa nosa".

(tot això dant per descomptat els plagis, interetextualismes i pol·lens d'idees possibles).

I encara, que és un fins i tot, que en el fons és dir el mateix d'altra manera, allò que, recollint Blanchot, deixa escrit l'amic Todó a Los fòssils (al ras), i cito de memòria:
"Si no fos l'escriptura/ com ho faríem per desaparèixer?" 
(amb el valor afegit de la ironia consegüent).

Ea.