26 de des. 2015

De la sèrie 'mínimes dels tres peus al gat':


Ya fui lista una vez, y no funcionó (E.) #pensar

***

Ressenyar el món per traçar el propi mapa interior fa que la incompletesa  pròpia de tal empresa no sigui definitiva -ni molt menys- en el resultat, de la mateixa manera que a Narcís ni li va caldre el llac sencer per a poder veure's reflectit. 

***

Diu: la bona escriptura, del tipus que sigui, està subjecte a la poesia. Un mal poema, o poema a l'ús, no (en tot cas ajudar a mostrar, per defecte, allò que no és).

***

Navidad en la playa de El portil, Huelva. Luz que ciega, mis adidas en la mano, paseo por la orilla. Andar sobre la arena se parece a ir en barco; del mareo a la nausea hay tan sólo un paso. La posición de las piedrecitas como cadáveres encima la arena mojada, su estela como la de un cometa,  me llevan a pensar que quizás las cosas no se mueven en si mismas sinó que son movidas por el vacio que  hay entre elles, com si de hecho este vacío del universo fuera una especie de mar. Sabemos que el movimiento es relativo y depende del espectador. Y me acuerdo ahora (algo debe tener que ver, aunque -y se nota- no ser un experto en la materia) de las movidas alrededor la teoria del bozón de Higgs. 

***

D'adolescent allò tan especial que et feia sentir tan lluny els tòpics de tu era, de fet, l'avantatge que t'atorgaven, sabent que  al final la cursa suma zero, i que tard o d'hora series tu el que aniries vers ells. 
***
   
Valgui 'La Novena' de Beethoven com una manera de llegir la Divina Comèdia del Dant.  #Cànon
        
***

Jo voldria envellir com el vi, madurar l’espera (que és la paciència, esperant-te) fins a obtenir el punt just d’eternitat.

***  


El camí: un raid de la roda, i moltes pedres.