La llibertat és
característicament /ad hoc artística pel fet que,
a més de perquè li dóna la gana, no s’entén el Què sense el Com. La llibertat no
és tan la fita com el camí que es fressa per fitar-la. Però és clar, això només
si li dóna la gana, que si ve amb fam la cosa canvia. Que hi ha també la llibertat
aquella que avança per la dreta i per l’esquerra, diu no sé què de l’autopista.
Valgui una altra vegada allò de que: a la llibertat no s’hi va, s’hi arriba.
Vegis, per exemple, la deriva que prenen mots com “llibertinatge” o “lliberal”.
Tants caps tants barrets, sí, però convé no oblidar el barretaire, i encara
menys el barretarisme. Sovint entendre's o no depèn únicament de la
nomenclatura emprada, fins el punt que la nomenclatura esdevé en si mateixa un
idioma. Pocs idiomes tan universals, però, com la voluntat d’empatia. Véns?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada