31 de gen. 2016

Mostra de poema en prosa retallada que al final s’hi repensa i no, i és prosa i prou (amb moralina i estirabot, això sí)


La llibertat és característicament /ad hoc artística pel fet que, a més de perquè li dóna la gana, no s’entén el Què sense el Com. La llibertat no és tan la fita com el camí que es fressa per fitar-la. Però és clar, això només si li dóna la gana, que si ve amb fam la cosa canvia. Que hi ha també la llibertat aquella que avança per la dreta i per l’esquerra, diu no sé què de l’autopista. Valgui una altra vegada allò de que: a la llibertat no s’hi va, s’hi arriba. Vegis, per exemple, la deriva que prenen mots com “llibertinatge” o “lliberal”. Tants caps tants barrets, sí, però convé no oblidar el barretaire, i encara menys el barretarisme. Sovint entendre's o no depèn únicament de la nomenclatura emprada, fins el punt que la nomenclatura esdevé en si mateixa un idioma. Pocs idiomes tan universals, però, com la voluntat d’empatia. Véns?