29 de gen. 2016

Parlem? II ( o El què converteix a un mosaic en mosaic és el seu parlar del trencadís, diguem)



Que l’etimologia resulti en si mateixa una epistemologia resulta tan obvi com sorprenent, potser perquè es formula justament a través del verals del llenguatge, que furga, sempre fresc, pica el crostó, i per això potser caldria comentar un xic més (a risc de perdre-m’hi, és clar).
[…]
Si en art (suposant que la paraula escaigui a la cosa tractada) s’improvisa, és en el sentit de que es sintonitza la diguem-ne frequència de la vida, penso. L’atzar, el moment… impliquen un oblit conscient, un deixar de banda ímplícit. Això condueix a la pregunta de si realment el Jo és Jo (El jo que es pensa a si mateix a la manera de la màscara que oculta per a poder ser, i que ja implica emisor i receptor i cert pacte de versemblança, i etcètera -potser d'aquí el 'ser o estar'). Vull dir, i a tall d’exemple: un jo de caràcter inquisitiu, moral, que podria ser el carpe diem: i un jo més per defecte -que no li cal pensar en la causa i l’efecte perquè de fet no pot fer altra cosa-, més del tipus un jazz bebop dient: el moment, sigues-lo.  
[…]
L’epistemologia, com a tractat del saber, indica el Què, esdevé promesa. L’etimologia en canvi, com a estudi d’allò verdader, mostra Com viure-la. 
[…]

Una lliçó de l’etimologia és que, al capdavall, la vida es viu vivint-la. De la que se’n dedueix una següent: no és mor, es deixa de viure.