Que
l’etimologia resulti en si mateixa una epistemologia resulta tan obvi com sorprenent,
potser perquè es formula justament a través del verals del llenguatge, que
furga, sempre fresc, pica el crostó, i per això potser caldria comentar un xic
més (a risc de perdre-m’hi, és clar).
[…]
Si
en art (suposant que la paraula escaigui a la cosa tractada) s’improvisa, és en
el sentit de que es sintonitza la diguem-ne frequència de la vida, penso.
L’atzar, el moment… impliquen un oblit conscient, un deixar de banda ímplícit.
Això condueix a la pregunta de si realment el Jo és Jo (El jo que es pensa a si
mateix a la manera de la màscara que oculta per a poder ser, i que ja implica
emisor i receptor i cert pacte de versemblança, i etcètera -potser d'aquí el 'ser o estar'). Vull dir, i a tall
d’exemple: un jo de caràcter inquisitiu, moral, que podria ser el carpe diem: i
un jo més per defecte -que no li cal pensar en la causa i l’efecte perquè de
fet no pot fer altra cosa-, més del tipus un jazz bebop dient: el moment,
sigues-lo.
[…]
L’epistemologia,
com a tractat del saber, indica el Què, esdevé promesa. L’etimologia en canvi,
com a estudi d’allò verdader, mostra Com viure-la.
[…]
Una
lliçó de l’etimologia és que, al capdavall, la vida es viu vivint-la. De la que
se’n dedueix una següent: no és mor, es deixa de viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada