Vocació de veu

I

El pas de l’escriptor al lector: un relleu (amb independència del número de voltes o doblats que porti cadascú). I el món no roda, que som nosaltres la cursa.

***

II
Amb sort el premi per l'esforç que condueix al fracàs serà un bany d'humilitat, clarícies de suor com un pinyol d'oliva remullat en el seu propi oli.

***

III. (GARRIGADA)

Practica una escriptura arborescent:

penjat de nus i branca
el ser-o-no-ser de cada mot

fruit que vol aprendre'n de l'ocell,
ocell que vola a aprendre'n del núvol,
núvol ja en boca de l'arrel.

L'arbre és bord

i la saba cou paciència
amb flama d'impaciència.

Dorm l'obra a l'ombra nua dels anells.

***

IV. (FOSTERWALLACENCA)

El cuc, la fita de l'arbre: l'anar-se fent,
l'anar-se fent de tot allò que acull.
També els amants, també el penjat.
També l'obra que dorm a l'ombra mòbil
dels ocells, que es desperta al pinyol
amb llum de poma macada.
No descansa no coneix
oblit ni perdó.
És el cuc.
Hola.

***

V
Ve per l'escriptura vinguda del paper,
del paper vingut dels arbres,
un arbre a dir-hi la seva:

–D'acord, un llibre obert ve pot ser un arbre,
però, on s'oculta però el cop de destral?

***

VI. (CASASSESIANA/CANARIS ARBORESCENTS)

Véns en busca de no sé quin equilibri fet de mal d’època a vendre la busca del rellotge que duus clavada a l’ull, farcit d'aire, cosit de raons, amb la vènia de la llei de vida manufacturant els somnis, fent factoria. I tot per dir: aparta’t. Tu i progrés avançant per la dreta i per l’esquerra,  amb el consabut carril asfaltat d’ossos, tan lluny. I tot per acabar sumant zero.

T’HAN DOMESTICAT LA POR

QUE FOT PÀNIC

NANU

***