a l'Edu, el veí de darrere El magatzem, I.M.
Com anava el veí per la vida com es va a la mort en somnis per despertar, amb un somriure idiota com dient –També és això la vida expressant-se a través meu, saps?, amb l'anyada torta a tota pastilla contra el mur com buscant l'interruptor, anava, deixant un rastre en boca del veïnat: –Un dia fins es va xutar colònia. –No som res.
DIUEN
DIUEN
DIUEN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada