30 de jul. 2016

Carpe, dèiem

 
Què dir de la faula del patir
que no sigui prendre el pa,
fer tir al plat
i entre tots parar la taula, eh!?


*** 


Jo a la moto del ser
hi vaig de paquet,
per la mota del no-res,
cada cop més, ser
arreu es confirma
un enlloc clar de desastres,
si bé amb alguna parada
i fonda, cert, a prendre part
dels fets i deixats estar, diguem-ne,
Jo i el meu tirar-me de la moto
descarrilant en paral·lel,
com dient: Jo és tercera persona
del “sigui el que vostè és”.


*** 


La vida passa (ei adéu!)
i hom s’hi atansa, greu,
busca un nom, amida la dansa
de l’anar fent i desfent, en ascla.

LA GENT, UNA COSA,

QUIN INVENT!

***