Què dir de la faula
del patir
que no sigui prendre
el pa,
fer tir al plat
i entre tots parar la
taula, eh!?
***
Jo a la moto del ser
hi vaig de paquet,
per la mota del no-res,
cada cop més, ser
arreu es confirma
un enlloc clar de
desastres,
si bé amb alguna
parada
i fonda, cert, a prendre part
dels fets i deixats estar, diguem-ne,
Jo i el meu tirar-me
de la moto
descarrilant en
paral·lel,
com dient: Jo és
tercera persona
del “sigui el que vostè
és”.
***
La vida passa (ei
adéu!)
i hom s’hi atansa, greu,
busca un nom, amida la
dansa
de l’anar fent i desfent,
en ascla.
LA GENT, UNA COSA,
QUIN INVENT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada