Tres reversions

I

Si vas endins, trobar-se

se'n riu de tu.

MARC ROMERA

Passa

que la veritat passa

i és arribar al far i veure-la allà,

en el secret del far, exacte com el seu mirar,

allà, com dient: tu mira,

tu només mira, allà, la llum,

el seu girar pel món com dient:

el veure-hi clar; tot just un mirar de veure-hi,

rient-rient i, la veritat,

quan tu hi vas ella ja en torna.

I el següent.

I PER L'ESCALA DE CARGOL PERFECTES
ELS ANGLES MORTS CAMPEN
AL SEU DEIXAR-SE ESTAR

II

Esglai esguard, en guàrdia, a saber

quin últim mot la mort e(n)s guarda

–al llarg de les hores,
fet d’un mateix no poder-ho dir,

potser, deixat estar, fent-se el mort,

amb cua d’ull. S’en fot.

I SI LA LLUM VA INVENTAR
ELS ULLS, LA MIRADA
JA DEVIA VENIR D'ABANS… 

III

Fets pell, sentits, estelles

de l’arbre de la nit: les estrelles,

veure-les.

Deixats estar,

amb la llum mortalla

llumeta encara, llumí

d’acollir el prec

per fer-li dir el renec, de veu

en veu, vers l’envers, en guàrdia

sempre a l’escolta atenta

amb l’eco-eco: guaita tossut

a l’abisme, amb l’abismat de torn,

amb la llengua:

cadafal amb vocació de pont.

Fets i deixats estar

amb la llengua, istme,

amb la llengua que és l’aigua del peix, falla,

que boca-abisme que engoleix, quequejant,

el cuc: que l’ham hi lluï.

SILENCI:

APREN-NE