De careta a careta a la carta
com qui es passa un mai o la capelleta
a cent per hora arremolinats
entorn l’espai,
l’espai buit com una llar de foc:
un ull, un anell
–i el seguir girant amb la roda
i grinyolar-hi amb l’ou
i amb la gallina.
Inèrcies, costums.
El món s’acaba, la vida continua
i jo miro –de veure-hi.
[ÉS UN HORT D’ÀNSIA
L’HIVERNACLE
DEL TEU PENSAR]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada