Los relojes no coinciden, el reloj interior corre de una manera diabólica
o demoniaca o en todo caso inhumana, el reloj exterior sigue su marcha
habitual titubeando.
FRANZ KAFKA
(Diarios... Obras
Completas II, varios trads., Barcelona, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores,
2000, p. 659.)
Entre el rellotge intern i l’extern s’hi esdevé un canvi d’agulles, quequejant. Un rellotge del qual no és possible afirmar si allò extern són les busques i allò intern la superfície que les suporta, o a l'inrevés, o les dues coses a la vegada, o fins cap de les dues. I deu ser que és justament no saber-ho i anar-hi (quequejant pel tic i el tac) allò que anomenem temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada