Etiquetem per
oblidar-ne el nom, ves,
amb l’art modern
de confondre el personal.
Idees soltes connectades amb el fum del moment, ves.
Idees soltes connectades amb el fum del moment, ves.
Però a les penes
punyalades, persistir
per l’escletxa
que fa el punyal, i per la que és.
Feta i desfeta com una pedra. Com pols.
Com anar-hi amb l’aigua txa txa txa.
I més que la meva vida el fet d’estar viu.
I dir-lo, amb un
bon magma, el que trenca
cadascú per la
seva falla, a la boca,
mastegant la mort
que és aquest llegir-te.
I aleshores quan vinguis,
re-en-carn-ació,
a quina butxaca
entaforarem l’enlloc?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada