L’ofec que és aspirar a l’impossible
i aspirar-hi pel fet de que “estar viu resulta incomparable”.
Un ofec amb ritme, tanmateix.
Potser, de veus antigues
que conflueixen a la veu interior
com una ombra compartida
quan pregunta (que és no poder respondre):
quan pregunta (que és no poder respondre):
Què fa que tu siguis tu i jo sia jo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada