De tots colors el món
girant tan ràpid
i tu amb els ulls en blanc
donant-ne l’hora, del món.
Com un full en blanc i el mareig
de no saber què dir
el fracàs d’un home
d’una època.
Un simple graó
de l’escala de cargol
potser.
I no saber si amunt o avall
només que al costat
el precipici de sempre
fent de barana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada