Del mal llegir
estant, fent-me venir bé la lectura
al meu aire per tal
de fer encabir l’alè
en l’eco,
en l’eco,
“a la deriva d’una
veu/ el tremir de la nau”
va i es converteix
en
el tremir de la pau/
a la deriva de la veu:
ben gratuït si es
vol però furtiu, no pas banal
car són coses del
directe,
“el tremir de la
pau a la deriva de la veu”
ve a ser un versot vingut
a sonar bé, equidistant
car no compromet, desarrelat
com un nuvolet
i per tant fàcilment
apropiable
fins el punt de fer
d’espill,
i així, ben convingut a rebel·lar-se, és com te la fot,
un puto vers troià vingut per quedar-se
un puto vers troià vingut per quedar-se
i embigar el cel
del qual acabar penjant
i al final vinga pluja
pluja i pluja un terrabastall
el cel sencer que
és la mar de dins enfurida
i, llamp de llamp, trem
la pau a la deriva de la veu:
sovint per
mullar-se cal primer naufragar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada