14 de set. 2017

A la deriva d’una veu el tremir de la nau

  
Del mal llegir estant, fent-me venir bé la lectura
al meu aire per tal de fer encabir l’alè 
en l’eco,
“a la deriva d’una veu/ el tremir de la nau”
va i es converteix en
el tremir de la pau/ a la deriva de la veu:

ben gratuït si es vol però furtiu, no pas banal
car són coses del directe,
“el tremir de la pau a la deriva de la veu”
ve a ser un versot vingut a sonar bé, equidistant
car no compromet, desarrelat com un nuvolet
i per tant fàcilment apropiable
fins el punt de fer d’espill,
i així, ben convingut a rebel·lar-se, és com te la fot,
un puto vers troià vingut per quedar-se
i embigar el cel del qual acabar penjant
i al final vinga pluja pluja i pluja un terrabastall
el cel sencer que és la mar de dins enfurida
i, llamp de llamp, trem la pau a la deriva de la veu:

sovint per mullar-se cal primer naufragar.