Algunes preguntes

1)

I si morir és no haver nascut, 

¿qui ets tu, vida?

I encara més: 

¿què fotem nosaltres exactament aquí?

¿Per què permets posar-nos nom?,

és així com t’autocites?

¿Amb l'horitzó fos a la punta dels dits,

al caire de les dents,

resseguit per les ungles a la boca?

¿Que vols dir-me cua al cap del peix

que no t’hagi dit jo abans?

¿Dibuixes un ull, un anell, un cràter?

¿Ets, oh vida, una broca etzibant al cargol:
quan hi tu vas jo ja en torno?



2)

Tots som o hem esdevingut un personatge però hi ha qui el viu -perfà la màscara- i hi ha qui l’interpreta pensant-se que en algún moment podrà deixar d’actuar (preveu un rostre pur en un més enllà que no és sinó l'horitzó de la pròpia expectativa, diguem-ne).

I si la santedat no és sinó la vergonya a la pròpia grandesa?

I si som, del ser-o-no-ser, que ja hi portem dies, la inèrcia de frenada de la vida quan es va quedar sense saber què fer?

I si l’honestedat que practiques és en veritat simple mandra a fingir?

I si aprendre a fingir significa aprende a estar sol, i a viure?

I si al capdavall, (al capdavall al fons), contra la humiliació (la por a la humiliació), humilitat?

I l'ànsia? Una ànima cansada de veure la cara de la mort quan dorm?

Escriure doncs sota l’influx de la idea de que no tenir-ne ve ha de voler dir alguna cosa.