Petita oda a l'equidistància

(A partir d'una imatge de Werner Kraft)

Però, fraternitat:

el trabuquet que et salva
–etiquetant per oblidar-ne el nom–

suma part al joc de pesos

i decanta, passa.

I una perplexitat s’eleva

com el platet de la balança

quan tot el pes resta en l’altre:

l’agulla clavant-se endins

dóna l’hora dels temps que corren.