17 de gen. 2018

Amb permís:


Quins temps són aquests en què
Parlar d'arbres és gairebé un crim
Perquè implica no dir res de tants delictes!

(Bertolt Brecht, Poemes de Svendborg  (1939))

*

Una fulla , sense arbre,
per a Bertolt Brecht:

Quins temps són aquests
en què parlar
és gairebé un crim,
perquè implica
tantes coses dites?

(Paul Celan , La part de la neu (llibre pòstum, 1971))

*

Ara i aquí , amb l'auditori que ens escolta,
després de Paul Celan i Bertolt Brecht:

Quins temps són aquests
en què el crim
torna a tenir forma d'arbre
i en què la fulla que diu l'ombra
és apunyalada amb un poema
per tanta veritat que ha dit?

(Arnau Pons, Llum de ganivet (2012)) 

*


Aquí també, un de tants d’entre el públic de l’auditori,
segons abans que em silenciïn el micro:

De branca a branca,
a l’arbre sense fulles,
esbarts de passerells
refilen com si tremessin
la fulla sense arbre.

De branca a branca,
vists des del meu racó
d'ombra els temps aquests
de no poder callar
i de no poder dir,

decideixo fer el mico.