(De l'abocador estant II)

I

Es comença a fingir

per saber que existeixes

i encabat existir

resulta sobretot no saber-ho.

II

El caràcter és el destí

i un cop t’hi banyes

esdevens el riu, d’acord,

però tens un món interior

amb piscina

i la claror de saber-la veure

a l’ombra del trampolí.

III

La rutina d’un apocalipsis

zombi és que el zombi

és sempre l’altre.

IV

La corda fluixa de la veritat

val tant per passejar el gos,

com per entrebancar-s'hi,

com per acabar-ne penjat.

V

La gràcia, vinguda a menys,

s'ha convertit 
en broma infinita.

VI

Tinc un conveni amb l’impossible

que diu: un per cada banda

i tan amics

a cada rail de la via de tren

i el tren fer via

per, encabat, descarrilar.

Es paga en guspires.

Es cobra en silencis.

Tractes son tractes.