Tornant a casa

Si viure amputa
fructifiqui la cita
a queixalades.

És matèria d'esqueix: 

aquell que suggereix el riure 

del subsaharià venent clínexs 

a la cantonada,

                         tota la literatura 

que em destil·la l’angoixa 

d’allò que no he entès.

Pinyol d'allò que vull. 
Suc d'això que sóc. 

(El xiscle d'una màquina de liquar.)