He elaborat una
crítica exhaustiva
i consciençosa al sentit
últim del poema
insondable que tinc
al cap
fins el punt que
aquest ha dimitit.
Tinc la crítica, em
falta el poema.
Com un tractor dins un tornado
alçant-se, orbitant el buit.
Com un tractor dins un tornado
alçant-se, orbitant el buit.
Tinc sobretot un
trobar a faltar.
Així que imploro al poema, l'invoco...
me l’imagino de lluny girant la cara,
els seus ulls mirant-me, com dient:
ara posa-ho tot per escrit,
copsa'n el gest, i aviam què passa.
me l’imagino de lluny girant la cara,
els seus ulls mirant-me, com dient:
ara posa-ho tot per escrit,
copsa'n el gest, i aviam què passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada