per a J.P.P.S.
Dos
fragments retinc del càntic Más allà,
a saber: “el sol hecho ternura” i
“calzarse
lo infinito, un rayo de sol más”.
Aquests i
no uns altres retinc,
un rere l’altre.
Esqueixats. Dos fragments
un
rere l’altre esqueix ja d’un cant nou
que actua a l’ombra, al seu aire,
un cant potser grinyol
un cant potser grinyol
que no acabo de
capir però intueixo
entre els dos
versos com una pell,
la pell que sempre
ha estat parlant-te
però que només amb
el temps
colrat d'imperfeccions
has après a reconèixer:
has après a reconèixer:
som allò que no
podem oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada