Mímesis

Vist en retrospectiva, oh ballador, l’aprenentatge és un ritme

que va de l’en contra a l’encontre, i de ballar-lo,

segons el cas. En el professor dient-te: “equivoca’t”,

en el jefe aquell amb el seu mític “reivindica’t”

o en aquell altre etzibant-me un irrefutable “vals molt

però els nervis se’t mengen”. Ballar-lo. 

I així anar fent via, de ciutat en ciutat

i de vagina en vagina, petit

burgès artista de la gana, esbrancant-me

pel camí a l’ombra del meu racó de meandre,

mentre contemplo la posta del sol en esclat

(la llum que s’hi perd com una ofrena

i l’ombra que ens inunda

d’un adéu que es va fent record),

esperant l’endemà, un dia més, tornar

amb la subtilesa d’un paisatge

que, vist en retrospectiva,

s'assembla cada vegada més a mi.