24 de febr. 2018

Un cameo al poema

 
En tot poema topa la realitat o cosa que pretén descriure el llenguatge amb el fet mateix del llenguatge que ja implica la realitat o cosa concreta, diguem, que l'incardina [Però: I la intuïció? I l'atzar? En formen part? Sí? No? Depen? Qui sap pas]. En tot poema jo voldria aprendre a callar. Goita: diposito l'orella damunt dels llavis i escolto el meu no saber què dir, existint-me, o existint-se, no ho sé, que no paren de topar-se. Sobreviu atenyent als dos, com qui tiba i tiba i fa el nus més tupit com dient que el poema és un nus i, de topar-hi [ei, Enric!], saber-hi veure la flor.