Comparsa

Cada cop que no sé com viure

la necessitat tan complicada

que n’hem fet del fet de viure,

em procuro una platja on acompassar-me

amb el vaivé de les onades

que, trencant una vegada i una altra,

més vell que l’anar a peu, travessa

hores, pensaments i èpoques

i del temps en fa arena i mesura.
Cada cop que no sé com riure
em procuro la indiferència noble i entera 
d'una platja que parla de tu a tu.

Parla no pas de la cosa en sí

sinó essent la cosa en sí, trencant

una vegada i una altra, parla

com una informació de servei,

com dient: calla, i escolta

la calma del silenci aquell 
que prové d’allò que no podem deixar

d’escoltar, i d’acompassar-s’hi 
un cop i un altre i un altre.