La casa del llibre

Aquell paisatge que s’amaga entre els fets i la gent, que és l’amagar-s’hi,

que es desperta entre els seus actes diguem-ne quotidians, ja saps,

com una confabulació astral, com una música de l’engranatge celeste,

com el brill d'uns ulls pouant dins els ulls que el contemplen 

i ja no saber qui brilla en qui, tot brill, tot mirada. Aquell paisatge 

que es desplega amb allò que anomenem 'clic' o ‘bell moment d’humanitat’,

clic a la manera en què DFW emprava el mot per referir-se a

aquelles impressions que apareixen no sabem ben bé com

prò que es graben a foc als ossos de l’ànima, com una traducció de l'ànima,

i que resulta ser la mateixa paraula (heus aquí un clic dins d’un clic)

que emprava l’Agustí, el professor de dièdric de l'institut,

per referir-se a l’eureka de quan hom de sobte entén la figura en l'espai,

se li encén la bombeta: ‘fer clic’. Aquell, aquell paisatge 

que anomenem ‘fer clic’ o ‘bell moment d’humanitat’ 

però que, a dir ver, fa de mal dir. Car no està fixat 

ni perfet de teoria sinó d’exemples. Car els exemples ho són tot.

Com quan fa un parell de setmanes a la llibreria una clienta 

se m'acosta i diu, amb to suau i administratiu: 

“Buenos días, ¿Soy yo o es que aquí hace mucho calor?”

i jo, suant com un pollastre, responc: “¿Verdad? Pordió qué calor hace”

i ella afegeix: “No no, o sea sí pero que yo quiero el libro 

que se titula así: ¿Soy yo o es que aquí hace mucho calor?”

i aquell moment de gràcia compartida de troballa petita 

però plena de possibilitats, aquell moment escletxa d’aire fresc

que voldríem allargar tenir-ne l'usdefruit, d’aquell paisatge,

com si ens pogués salvar de la pròpia contingència

el mateix viure-la amb plenitud, com si en aquell instant

escletxa d’aire fresc confluïssin cos i ànima, diguem-ne,

per una ferida molt petita i mal curada florint

amb allò que anomenem ‘clic’ o ‘bell moment d’humanitat’.

Aquell paisatge que dura poc més que l’instant d’anomenar-lo,

l’instant d’anomenar-lo com la pedra aquella llisa que llances

a l’estany que hi fa tres saltirons damunt de l’aigua i s’enfonsa.