Hi ha un home a l’andana que saluda el tren que passa, finestra a finestra, sense esperar
ser correspost. Hi ha un nen dins del tren que l'albira i retorna la salutació amb l'esperança vana de ser vist. Hi ha un mateix gest per on la finestra es fa espill, i l’espill
finestra. Una encaixada entre dos desconeguts que es perd en forma de poema encara per fer cercant les mans que el cullin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada