I
Desapareix sense previ avís.
Retorna a la soledat de la qual prové.
Deixant a escena miques
de goma d’esborrar.
Hom les interpreta com a
peces d’un trencaclosques.
Crostes del viure com un mapa,
la forma de la pròpia cara.
El llenguatge n'ha estat l’apuntador.
Un rostre que explica en la mesura
que conté. Allò ver com a producte
que conté. Allò ver com a producte
de la seva desintegració.
II
Un avui diguem-ne artista de l'Home
pervingut en la mesura de l'impossible.
Amb l'antinòmia com a ritu de pas.
Amb la frontissa com a única possibilitat,
dèbil, mínima, d'ales. Cementiri d'àngels.
La posició que ocupem entre les coses.
Picar una porta i empènyer-la volent entrar
i la porta que quan s'obra ho fa cap endins.
Amb el grinyol rient-rient com a cant
de la pròpia insuficiència.
Amb la broma infinita com una gràcia
vinguda a menys. Una altura
que és també la seva profunditat.
L'evasió com un mode de paciència.
Surar en l'avern de pura dada
actualitzant-se constantment.
Ja vola lluny. En Silenci. Sense hèlices
ni espectadors. No tornarà.
II
Un avui diguem-ne artista de l'Home
pervingut en la mesura de l'impossible.
Amb l'antinòmia com a ritu de pas.
Amb la frontissa com a única possibilitat,
dèbil, mínima, d'ales. Cementiri d'àngels.
La posició que ocupem entre les coses.
Picar una porta i empènyer-la volent entrar
i la porta que quan s'obra ho fa cap endins.
Amb el grinyol rient-rient com a cant
de la pròpia insuficiència.
Amb la broma infinita com una gràcia
vinguda a menys. Una altura
que és també la seva profunditat.
L'evasió com un mode de paciència.
Surar en l'avern de pura dada
actualitzant-se constantment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada