Arc i fletxa, i veloç
el temps
vingut a dar-s’hi,
el temps que, amb
gravetat,
enclava l’infinit
al món.
El passat que ens avança
vers un trajecte que
s’hi corba
i s’hi replega, centrípet,
que fa una volta sencera,
ataca per l’esquena
el futur.
Arc i fletxa,
l’espai de present i
de fat que s’obre
entre ells, vibrant
i tens,
corb i recte, a l’uníson,
a punt per a tornar
a ser disparat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada