Com un car descosit l’eternitat
t’és dada pel teu no ser per a sempre.
Estira’n el fil. Fes-hi via,
com qui costura d’instant en instant.
I treure’l a passeig. I, en cas de dubte,
el malgrat tot com animal de companyia
S’habita el lloc que s’abandona. (R. Char)
A mon adéu diga-li hola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada