Amunt
amunt a reacció Ícar,
endins
endins a cop d’acció Èdip,
entren
en òrbita
l’esguard
estupefacte
davant
el colossal cabdell d’horitzons
haguts
i per haver
i
tant d’espai que acaba en silenci,
i
no saber tornar, tan sols
gira
que gira i tibar i tibar
el
fil del propi descosit.
Una
mateixa mirada garfida.
El
cove sense lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada