Llegir
Déu delega en l’humitat
i llegir
la vida: una humitat sofisticada
i escriure:
la llum del meu alè
dins un gargall
brillant amb
renovada inquietud
damunt l’asfalt
escriure
per a ser llegit
quan et contemplis
en el propi esput.
2
Vingué l’eureka de
ser allò que s’és
com un marasme a
refermar
que jo sóc jo allunyant-me
de mi.
Entén-me.
De cambra a
cambra,
és quan vinc a tu
que em sé porta
vinclat a les ales
de la frontissa
és pel grinyol,
notari últim del
meu descarrilar
en punt, que em sé
allò,
aquí,
pel passar que em
traspassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada